Aquesta piscina és una mina (d'art)

Anonim

Temps de lectura 2 minuts

Fa 25 estius, els últims treballadors de la planta de coc -un tipus de carbó- de Zollverein, a Essen (Alemanya), van penjar els seus cascos per sempre.

Aquell 30 de juny de 1993, el que va ser un dels principals complexos siderúrgics de tot Europa quedava abocat a l'abandonament absolut. I, però, on abans grinyolaven les màquines rovellades, avui reverbera el guirigall incessant d'una piscina.

Zollverein alt=

La piscina "minera" d'Essen © Zollverein

La fàbrica, com succeeix amb altres tantes a la conca de l'Ruhr, es va haver de buscar la vida davant l'amenaça de la desindustrialització.

Durant els anys 90 i la primera dècada d'aquest segle, el govern de Renània de Nord es va obsessionar amb que cap de les seves grans urbs es paralitzés, com li havia passat a Detroit.

Per això, pel que fa la siderúrgia va començar a donar símptomes de pal·lidesa econòmica, les institucions locals van moure fitxa per comprar fins a l'última canonada i obrir un període de reflexió.

I llavors va aparèixer el duo creatiu Dirk Paschke i Daniel Milohnic, els qui en 2001 van sorprendre instal·lant una enorme piscina com un element conceptual disruptiu per celebrar que els pous 12 i 13 passaven a ser Patrimoni Mundial per la Unesco. Des de llavors, aquesta obra alegra l'estiu als fills i néts de la revolució postindustrial.

Producción de teatro durante la Ruhrtriennale.

Producció de teatre durant la Ruhrtriennale. © Ruhrtriennale

En paral·lel a l'èxit dels remullades, Zollverein ha fet de la creativitat seu esperó per a la reconversió. Així, el 2010, aprofitant la capitalitat cultural europea de l'Ruhr, va inaugurar un museu reivindicatiu sobre la rellevància d'aquesta conca dissenyat per Rem Koolhas on les sorpreses es reparteixen entre la història de el lloc i les escales estridents que va idear l'arquitecte holandès.

I els sense encant i enrajolats banys de l'antic complex floreixen a l'agost acollint els espectacles de dansa, teatre i performances de festival d'escenografia contemporània Ruhrtriennale. Una programació vespertina que agafa el testimoni de les capbussades per dotar d'estímuls i diàlegs als nous estius siderúrgics.

* Aquest reportatge va ser publicat al número 119 de la Revista Condé Nast Traveler (juliol-agost). Subscriu-te a l'edició impresa (11 números impresos i versió digital per 24, 75 €, trucant a 902 53 55 57 o des del nostre web). El nombre de Condé Nast Traveler de juliol-agost està disponible en la seva versió digital per a gaudir-ho en el teu dispositiu preferit.