El carrer de Madrid que reneix de les seves cendres

Anonim

Temps de lectura 4 minuts

APERITIUS AMB MOLT ROCK

Un garito amb nom de dona, concretament de la protagonista d'un dels clàssics dels mítics Beach Boys, és l'últim a arribar. Es diu Barbara Ann (Santa Teresa, 8) i el seu és pur glamour i sofisticació amb ànima cràpula i molt rockera. Tan rockera que tant és l'hora del dia que sigui, perquè només entrar, es fa de nit. I què pot fer un en un local en el qual Blondie i Bowie et reben a l'arribar (ull, que no són els únics)? Beure, i molt bé, a força de combinats d'autor, com el Punk -ron, mànec, pinya i un toc picante-, Sweet Jane -ginebra de maduixa, suc de llimona, gerds i arándanos- o el Mojito d'alfàbrega i taronja, tot un clàssic reversionado. Per acompanyar, una carta informal de pica-pica amb propostes gens convencionals per a un local d'aquestes característiques -al costat de la decoració, la cuina és el que li aporta aquest puntet sofisticad o-, com salmorejo amb gelat de parmesà i infusió d'alfàbrega fresca, roll de tractar de filet de bou amb pa brioix o sashimi de salmó noruec amb alga wakame i gelat de wasabi. Benvinguda Barbara!

Barbara Ann

El rock de Santa Teresa © Barbara Ann

ESMORZARS I MENJARS LLEUGERES

Té ànima de take away, però en Cripeka (Santa Teresa, 2) ve de gust quedar-se una estona, seure i gaudir del seu cafè, els seus sandvitxos o els seus amanides. Aquest lloc posa una de les notes més informals i espontànies del carrer, ja que no cal reservar per prendre alguna cosa. A simple vista es veu que és un espai acollidor, decorat en tons clars i cítrics, i en carta, propostes per gaudir amb la memòria: rebosteria feta a partir de les receptes de les besàvies de les propietàries de el local, cafè acabat de torrar, llet fresca … A més, tenen propostes salades, com els seus sandvitxos amb cognom espanyol -Sánchez, Benítez, Rodríguez … - i les amanides, nom de dona -Mari Trini, Mari Juani, Mari Pepi … -. I per emportar, tot el que un vulgui de la seva carta, o de les vitrines refrigerades de la sala, per donar-se un capritx a casa o on es vulgui.

Cripeka alt=

Tot el de la seva carta pots demanar com take away © Cripeka

Stret FOOD A LA CARTA

Cap de carrer (Santa Teresa, 2) s'ha fet un merescut lloc en entre les opcions més destacades del carrer a l'hora del dinar o del sopar. Entre altres motius, perquè es tracta d'un dels primers locals de Madrid en els quals s'ha tractat a l'street food amb el respecte que en moltes ocasions es mereix. Perquè menjar amb els dits no vol dir haver de fer-ho malament ni ràpid.

Aquí no es menja qualsevol cosa; submergits en un ambient de carrer total -dos espais, a un costat el més avantguardista i canalla, com si un lloc de menjar de carrer es fiqués de ple al restaurant -cuina a la vista inclosa-, i a l'altre, un espai més íntim i recollit, però res tradicional. En carta, plats de menjar de carrer de l'món als quals se'ls ha donat una volta, sobretot en relacionat amb el producte -cent per cent espanyol- i en els processos d'elaboració -tradició d'àvia a dojo i guisats de tota la vida -. Imperdonable sortir d'aquí sense provar el estofa-dog, la seva versió de hot dog fet amb galta de porc, o el seu postres estrella fins a la data, sota el suggerent títol 'a l'àvia li agrada el formatge'.

Bocacalle alt=

Aquí no es menja qualsevol cosa © cap de carrer

COPES AMB Burgers

Va ser un dels primers a arribar i, sense saber-ho, va esdevenir la porta d'entrada per a altres opcions amb molt punch. Es diu Meat (Santa Teresa, 4), encara que és més conegut com el lloc de l'hamburguesa, perquè només tenen una; però no és cap inconvenient per anar i haver de repetir una i altra vegada, perquè està deliciosa. Els seus joveníssims amos es van inspirar en locals de Nova York, Londres o Berlín per aquest concepte de bar de copes en què es pot picar alguna cosa, però poc, perquè la cuina no ha de ser la protagonista -de fet, no tenen ni carta-, encara que amb una proposta de cheeseburger així, per menjar amb les mans -no hi ha cubiertos- i tacar fins al colze, és impossible passar desapercebuda. El reclam són les copes i els còctels d'autor, i no hi ha dubte, perquè la barra de cocteleria és qui dóna la benvinguda només entrar al local decorat, per cert, a el més pur estil industrial decadent novaiorquès, a força de materials recuperats .

MEAT alt=

Aquí menjaràs sense coberts: Gozalo © MEAT