Anonim

Temps de lectura 5 minuts

Situat a unes tres hores de Barcelona, ia un món de distància fictícia, una comarca catalana sorprèn pel dràstic canvi que suposa el seu paisatge davant els atònits ulls d'un espectador (vegeu jo mateixa) que s'albira una vista completament plana i pantanosa plena de magnífics arrossars. "Podria estar a Bali", penso, però res més lluny de la realitat; acabo d'arribar a Delta del riu Ebre.

En una barreja de terres de conreu, santuari d'aus i oasi per a la gent de la ciutat ansiosa per escapar de la sobrepoblació d'altres zones costaneres, al Delta de l'Ebre ofereix un món totalment diferent format per platges aïllades, flamencs rosats, gent practicant surf de vela i molts aliments de primera línia com anguiles, ostres o els seus saborosíssims musclos.

Un dels aiguamolls més grans d'Europa occidental és avui una destinació en essència per on sembla que el temps no hagués passat i per on, creuo els dits, tant de bo tarda a passar, perquè el luxe aquí rau, precisament, en la total absència de l' mateix: un retorn a la vida senzilla.

Flamencos Delta

Flora i fauna despleguen tota la seva màgia en aquest lloc on el temps sembla haver-se aturat © Getty Images

I si el meu primer pensament està relacionat amb Bali, el segon va encaminat més aviat cap a un lament de l'tipus: "com és possible que hagi trigat tant de temps a venir a conèixer aquest lloc". És la pregunta que m'assalta després d'aparcar el meu cotxe a l'hotel Villa Retiro, una joia de l'arquitectura colonial que la família López va adquirir fa ja alguns anys per reconvertir-la en hotel.

Aquesta coqueta mansió de 1890 va ser construïda per l'indià català Jaume Martí, que després de tornar d'Argentina va invertir la seva fortuna a construir-se aquesta casa d'estiueig a la qual, per cert, només va arribar a viure un any.

"Es tracta d'una mansió singular obra de l'arquitecte Josep Fontseré i Mestre, un dels mestres de Gaudí, amb cert aire modernista i envoltada de densa vegetació, que és original des de la seva construcció", m'explica diumenge Basco, membre de l'equip humà, ¡i tan humà !, de l'hotel.

Estic convençuda que el indià Martí estaria orgullós que de més de 120 anys després, Villa Retiro sigui un dels hotels més especials de la comarca que se situa en la zona de el Baix Ebre, al costat de la població de Xerta i a una mica més de deu minuts amb cotxe de Tortosa, capital de la comarca.

Hotel Villa Retiro

L'Hotel Villa Retiro, una joia de l'arquitectura colonial envoltada de vegetació tropical © Hotel Villa Retiro

Villa Retiro contrasta amb el paisatge de la resta de Delta, un lloc de tradició agrícola on la collita d'arròs encara representa el 75% de l'subministrament de Catalunya.

No passa molt a l'interior, però a la costa no resulta complicat observar el record de l'antic estil de vida de la zona en les diminutes cases blanques, conegudes com barraques, on es processava la collita.

Una publicació compartida de Lorraine G. Díaz (@lorenagdiaz) el 17 juny 2018 a les 00:43 PDT

Després d'anys de declivi -la fugida de les zones rurals cap a les ciutats va ser inevitable a la fi dels 60 i 70-, el turisme és ara per ara el veritable motor de canvi (per bé) de la zona.

Tot i així, l'autèntic caràcter de Delta ha canviat poc, i encara sort, i la tranquil·litat, els capvespres i la bona taula continuen sent alguns dels seus majors atractius.

Bona prova d'això és l'estrella Michelin i el reconeixement de crítica i públic que posseeix el xef Fran López a el front de la cuina de l'Villa Retiro.

Aquest jove cuiner porta instaurat en el seu mapa genètic la tradició hotelera i, criat entre fogons, López eleva la cuina d'autor amb productes típics de Delta a una proposta gastronòmica per llepar-se els dits -literal-, sobretot quan a la taula del seu restaurant se serveixen plats com la coca de pasta wanton amb ventresca de tonyina, cítrics i maionesa d'all negre o l'arròs cremós de Delta amb ànec i cítrics.

Restaurante Villa Retiro

A el front de la cuina de Villa Retiro, el xef Fran López, amb una Estrella Michelin © Hotel Villa Retiro

I a comensals satisfets, xef orgullós, com reconeix aquest jove cuiner que ha sabut posar al mapa gastronòmic a aquesta humil regió catalana.

I ho ha fet amb honestedat i discreció, un mantra que a la casa prediquen des del primer fins a l'últim membre de l'equip. Una excusa més per visitar un lloc que si bé no agafa de pas a l'viatger, aconsegueix enamorar fins a les empentes per la seva natural exquisidesa de forma i fons. "I que jo hagi trigat tant a visitar-…", em torno a lamentar.

Una oferta, la de Villa Retiro, que es completa amb les nou habitacions de l'edifici principal (en el complex s'ha construït un annex amb deu modernes habitacions més) que conserven l'essència modernista de finals de l'XIX, on el luxe resideix en les fustes nobles, les rajoles originals oa les seves espectaculars banyeres d'inspiració britànica i ferro forjat que prometen, i compleixen, el bon descans de l'viatger.

I si no, sempre quedarà la seva piscina, envoltada de 3.000 metres quadrats d'exuberant jardí tropical i fins a unes cascades. L'impossible aquí és no relaxar-se.

Hotel Villa Retiro

Cuina d'autor amb productes típics de Delta © Hotel Villa Retiro

HARMONIA AL TERRER CATALÀ

Fora dels murs de Villa Retiro, l'espectacle continua. I és que una part considerable de l'Delta és parc natural, declarada com a tal en 1983.

Però més enllà de tot aquest paradís beneït per la naturalesa, el Delta també ofereix ciutats i racons amb encant on la història va deixar la seva empremta fa més de 2.000 anys … i aquí segueix.

Miravet alt=

Castell de Miravet, en la marge dreta de l'Ebre © Getty Images

Tortosa és un dels millors exemples. Escollida pels ibers i habitada per romans, musulmans, jueus i cristians, el llegat històric de la capital de la comarca es palpa en visites com la de el castell de la Suda, la catedral de Santa Maria i els edificis modernistes, esquitxats per tota la ciutat.

Tortosa alt=

Tortosa: una barreja de cultures miris on miris © Getty Images

I en un pla molt més terrenal i molt menys artístic, és Sant Carles de la Ràpita (o directament La Ràpita) un bon lloc on experimentar les bondats de la gastronomia més local, tant, que fins pots 'pescar' amb les teves mans per gaudir- .

És el que succeeix en el Musclarium, un viver de musclos i ostres que ofereix a l'comensal el producte de la mar a la taula dins d'una proposta gastronòmica tancada que inclou aperitiu a base de marisc, arròs, postres i fins poca distància amb vaixell per accedir fins al restaurant 'gairebé' flotant (50 €).

Musclarium alt=

De la mar a la taula, el mantra de Musclarium © Musclarium