Anonim

Temps de lectura 3 minuts

Menjar en les altures dóna absolut pànic. No perquè el vertigen amenaci ni res semblant, sinó perquè el que normalment solem ingerir a diversos pisos de distància de terra va bé recolzat en preus desorbitats.

Rooftops, terrasses i vistes de 360 ​​graus d'una ciutat cosmopolita i mediterrània gairebé mai vénen acompanyades de bon servei, excel·lent matèria primera o preus molt acords a la qualitat. Sort que sempre hi ha algú que s'esforça per canviar les coses.

Amb el restaurant Marea Alta, (per fi) es uneix la memòria cau que dóna pujar a la planta 24 d'un edifici com el de la Torre Colón de la Ciutat Comtal -el primer gratacels de la ciutat construït en 1971- amb donar-se un bon i merescut homenatge, d'aquells que escassegen últimament i que es desmarquen de la cinquena gamma, plats virals o obertures mediàtiques que roben l'atenció del que en realitat importa: menjar i gaudir fent-ho.

Marea Alta

El restaurant d'Enrique Valentí es posiciona com un dels millors de la Ciutat Comtal © Marea Alta

Obrint la veda a una cuina que molts ja consideren com una de les millors propostes de Barcelona, el restaurant de l'madrileny Enrique Valentí ha fet molt soroll des que va obrir fa dos anys, però encara té com a assignatura pendent fer que el món sencer escolti el ressò del seu poder.

Volíem quedar-nos el secret uns quants, però no, el bo cal compartir-lo i cridar als quatre vents.

Més encara quan es tracta d'un local que sap unir a la perfecció un interiorisme cuidat i modern amb una cuina que no té competència a Barcelona. O si? Pensa-ho bé: ¿hi ha actualment un lloc en el qual es pugui menjar, amb un tiquet mitjà de 85 € i 100 € un festival mariner? Ara torna a pensar-: ¿hi ha algun lloc on es pugui fer amb unes impressionants vistes?

Sublim i absolutíssima perfecció: @mareaalta_bcn? Una publicació compartida de Paula Mòbil (@getinmybellyyyyy) el 16 juny 2018 a les 00:21 PDT

Aquí la funció pot començar, per exemple, amb uns aperitius que funcionen com veneració als nostres records de conserves i hora de l'aperitiu regades de canyes i barres: verat en escabetx amb puré de poma, anxoves de Santoña, uns musclos en escabetx que insensatament et transporten, sense objeccions, a les brases que els han fumat (espectaculars!) i uns llagostins cuits en aigua de mar.

Hem complert un any de travessia. 14.000kg de peix cuinat, 6.600 kg de turbot. És un plaer tenir-los a bord. #MareaAlta #bcn Una publicació compartida de MareaAlta (@mareaalta_bcn) el 17 octubre 2017 a les 08:26 PDT

A continuació, arriba la seva pròpia versió de la quallada de bacallà amb mel, servit amb espinacs i pinyons. Fresc i un lleuger descans entre els aperitius i els plats més forts.

El guisat de mongetes de Sant Pau amb galtes i tonyina és delicat però prou picant com per no caure en l'avorriment i una bona base per donar pas als peixos a la brasa: unes kokotxes d'infart i un turbot en què ni les espines se salven de ser (re) chupetadas.

Marea Alta

Un interiorisme cuidat i modern amb una cuina que no té competència a Barcelona © Marea Alta

Analitzant el cas de Marea Alta (després de menjar-i beure-ho), val la pena raonar en si potser ens hem acostumat massa a la novetat i que, potser, va sent hora d'apostar, un cop més, per l'honestedat.

És divertit de tant en tant deixar-se caure en els jocs extrems i els gresques d'experimentació, però potser caldrà pensar-s'ho dues vegades a l'hora de voler menjar bé per després sentir-se bé.

Quan decidim fer-ho, allà estarà, brillant i bategant en la nostra memòria els sabors i els colors de Marea Alta. Tentándonos, cridant-nos, dient-nos coses boniques …

Marea Alta

La planta 24 de la Torre Colón de la Ciutat Comtal acull un dels seus secrets (a veus) © Marea Alta