Aquest carrer de Barcelona és la que tots voldríem al nostre barri

Anonim

Temps de lectura 11 minuts

Sense franquícies, els seus negocis depenen d'un empresariat creatiu i amb una altra manera d'entendre el consum. De peces artesanals a vermuts naturals, Verdi és el cor de l'barceloní barri de Gràcia.

Veure 10 fotos

Secrets de Barcelona per inspirar un viatger creatiu

Amb 1.300 metres de longitud, Google indica que pots passejar en poc més d'un quart d'hora. Concretament, en 16 minuts. Però, ¿per què tan ràpid?

On vas amb les presses quan el millor és agradar-se, recórrer-la amb calma, buscar els seus secrets. I descobrir que la caminada es pot estendre durant tot el dia: els minuts poden ser hores a l'ritme que marca el vermut, les botigues de moda i decoració vintage, el cinema en versió original o els locals gastronòmics a gaudir en qualsevol moment.

Una publicació compartida de Don Dworkin, Doc Scanlon (@doc_scanlon) el 12 Mar, 2018 a les 00:44 PDT

La via intenta fugir de la gentrificació i, de fet, compta amb tres associacions de veïns (la de dalt, la de l'mig i la de baix) que vetllen perquè la modernitat arribi a poc a poc, pas a pas, respectant l'origen de l'veïnat i sense arrasar. Només així es pot mantenir el carisma d'un lloc que és molt més que asfalt i arbres.

Tot això s'entén, simplement, passejant-de principi a fi. El carrer neix prop de Parc Güell, on el dia a dia és tranquil i semblant a el d'un poble però amb algun que altre turista despistat buscant els dracs de Gaudí.

En el seu primer terç tot és com en un barri on la gent es coneix de tota la vida. I a poc a poc va prenent més vida, sobretot després de creuar la Travessera de Dalt, on alguns locals de ioga conviden a pensar que la zona ofereix el respir necessari en una gran ciutat.

Una publicació compartida de Markus Eckartz (@herr_e) el 26 May, 2018 a les 01:26 PDT

Un antic celler sembla fer de transició. Es tracta de Ca'l Pep, amb gairebé un segle d'història i on el turisme és només esporàdic. Cartells anyencs comparteixen parets amb objectes arribats d'una altra època i un desordenat ordre on tot encaixa.

És un bon lloc per esmorzar xerrant amb els parroquians i, si la cosa s'allarga, prendre un ric vermut de la casa acompanyat d'olives d'Antequera. I així en bucle.

Per això hi haurà temps, així que el millor és seguir descendint pausadament. La cosa s'anima a partir de l'encreuament amb Carrer de Biada i Carrer de l'a Providència, just on es troba l'Institut Europeu de Disseny.

Una publicació compartida de Cal Pep (@calpepbcn) el 23 abr, 2018 a les 05:33 PDT

Però abans d'omplir l'estómac és moment de inspirar-se i passar per alguns locals d'aquests en els quals pots passar dies sense adonar-te'n. Un d'ells és Rekup & Co, on la fusta reciclada és l'estrella.

També la matèria primera d'Emmanuel Wagnon, dissenyador arribat des de la ciutat francesa de Lille. Botellers, penjadors, llums, preciosos miralls i meravelloses taules formen part del seu mobiliari que, a més, ofereix preus força ajustats.

Uns metres més avall, unes maletes a la façana indiquen l'arribada a Fulanitu i Menganita, iniciativa de Gemma Cubilà que va obrir fa ja cinc anys. La seva idea inicial era la de portar fins a aquest bonic racó barceloní objectes vintage a preus assequibles. "Vaig apostar per obrir un lloc on la gent no sortissis corrent res més mirar el preu i que, en canvi, pogués dir, escolta, em puc donar aquest caprici", explica Cubilà, que recorre Europa per trobar objectes únics i petites marques.

Estocolm o Milà són algunes de les ciutats que ha visitat recentment per portar això que estaves esperant per donar el toc final a casa teva.

Una publicació compartida de Fulanitu i Menganita (@fulanituimenganita) el 23 May, 2018 a les 11:24 PDT

Propostes artesanals, peces de disseny, producte nòrdic i objectes inesperats conformen aquesta botiga de conte de la qual pengen tot tipus de bombetes al costat de originals làmpades. Al voltant, mobles, cartells, cactus d'espart, elements de forja i vidre, prestatgeries de fusta, restauracions i mil històries més que conformen aquest espai d'inspiració.

I com la idea de Gemma va funcionar, fa un parell d'anys va obrir un altre local uns metres més amunt denominat Gallina de Pell, amb una proposta similar a la primera.

Tots dos locals estan en constant moviment i cada mes i mig es van renovant per sorprendre't en qualsevol moment. "Així sempre vam crear expectació i la gent té ganes de tornar a veure què hem portat. Perquè jo, com les cantants, no existeixo sense el meu públic", subratlla entre rialles la responsable d'aquests dos bonics espais.

Gallina de Piel

En aquesta botiga tot és una sorpresa rere l'altra © Gallina de Pell

Al seu voltant, les botigues de moda són les protagonistes. Vialis Barcelona i Kling són les excepcions conegudes. En Streeters pots trobar la sabatilla que portaves temps buscant i en El meu & Co un trosset de Formentera perquè et entrin ganes de visitar ia les Illes Balears.

Una de les més clàssiques és El Piano de Tina García. La dissenyadora va ser pionera a l'obrir el seu establiment fa ja 20 anys. Va ser en 1998 i una dècada més tard va apostar per un segon comerç, aquesta vegada dedicat a la moda masculina. Dissenys clàssics però també propostes actuals i desenfadas formen part del seu armari, en què et pots perdre mentre decideixes què et vas a portar.

Una altra de les més interessants és Picnic Store BCN. Amb una decoració minimalista a l'estil de el nord d'Europa, pots trobar des de samarretes estampades a petits pendents, sabatilles selectes, coquetes ulleres de sol i fins i tot literatura de viatges per a la teva propera escapada.

I, per descomptat, un parell de penjadors amb boniques peces en què el més difícil és triar la que més t'agrada per a tu perquè t'encantaran totes.

Picnic Store BCN

Complements per a la teva propera escapada © Picnic Store BCN

Molt a prop també se situen The Vós Shop, amb un magnífic catàleg d'últimes tendències on també hi caben unes meravelloses motxilles i objectes d'artesania i D * Lliri, creada per la dissenyadora Sara Saavedra al començament de segle XXI.

Pia Barcelona és una altra opció de joieria al mateix carrer i un sol mica més avall. I si t'animes a bufar i fer ampolles, l'equip de Costuretas Social Club et rebrà per xerrar de la vida mentre aprens tècniques de costura, millores teves habilitats o, simplement, passes la tarda en bona companyia.

Una publicació compartida de Costuretas Social Club (@costuretas) el 23 May, 2018 a les 00:14 PDT

I com d'un costat a l'altre sempre entra gana, el millor és començar a buscar restaurant. Sens dubte, una de les millors idees és endinsar-se al Bar Salvatge, on et rep un gran hipopòtam que els actuals propietaris van heretar de l'negoci anterior, el ja desaparegut restaurant Sol i Lluna.

"Quan ho vam veure vam decidir deixar-lo on estava i fer-ho l'eix de la nostra imatge", subratlla Kike Vila, un dels socis d'aquest espai obert el passat novembre i centrat en els vins naturals, és a dir, aquells que tenen la mínima intervenció possible de l' home. "Bàsicament, és agafar el raïm i que fermenti de manera espontània, com antigament, sense filtrats ni productes afegits", explica Vila.

Compten amb una desena d'aquests vins a granel, però també moltes altres opcions en ampolla de moltes regions vinícoles. I fins i tot amb un vermut natural, produït al celler biodinàmica Finca Parera, propietat d'un altre dels socis de l'establiment que també exerceix de viticultor i enòleg.

Aquesta exquisida excepció vermutera és perfecta per fer l'aperitiu amb algun dels packs amb productes Espinaler que proposen cada cap de setmana.

Per 12 euros disposes de mig litre d'aquesta estupenda beguda acompanyada d'anxoves, patates, olives, musclos i escopinyes. Per ara només és possible els diumenges, perquè la resta de dies obren per dinar i sopar, tot i que ja s'estan plantejant canviar l'horari per acollir-te.

Salvatge alt=

El lloc perfecte per menjar © Salvatge

I mentre ho gaudeixes sota un gran neó taronja, veuràs al teu voltant multitud de pòsters de fires de vi, taules de vella fusta i una barra de pedra. "Volem que sigui com una taverna tradicional, on prendre un bon vi a preu assequible i en un entorn gens esnob", afegeix Vila. T

ablas de formatges, embotits ecològics, costella de porc, hummus o cous cous són algunes de les altres opcions sortides de cuina, destacant també l'empedrat amb arengada o l'esqueixada.

Una publicació compartida de Bar Salvatge (@barsalvatge) el 26 May, 2018 a les 11:22 PDT

I si vols seguir coneixent el món dels vins, uns metres més amunt, La Festival ofereix un modern local amb un ampli catàleg i propostes a granel, mentre que els Cellers Mallorquí et s'endinsen en la tradició.

Allà serà fàcil que es trobin qui va buscant un vi d'etiquetes cridaneres i qui va amb la seva pròpia ampolla de plàstic perquè es l'omplin de el barril.

Una publicació compartida de la festival (@lafestivalbcn) el 18 May, 2018 a les 01:20 PDT

La Trini és un altre d'aquests llocs en què seure a passar la vida, perquè t'ofereixen un món de possibilitats des de la seva obertura a les 9.00 del matí fins al seu tancament passada la mitjanit.

El local -porta amb porta amb els Cinemes Verdi- s'ha dedicat a la gastronomia des de l'any 1915, encara que amb aquest nom ho fa des de fa 12 anys, quan Xavier Moreno va voler homenatjar la seva mare. "La filosofia sempre ha estat que sigui un lloc en el qual sentir-se bé ia gust en qualsevol moment del dia. Com a casa teva", explica aquest fill de manxega nascut al barri de Gràcia i per a qui el carrer Verdi "té alguna cosa especial que no és fàcil d'explicar amb paraules ".

La Trini

La Trini © Nacho Sánchez

Ser oriünd de la zona és la clau perquè pugui obtenir els millors productes de l'proper Mercat Abaceria i que després te'ls puguis prendre després de passar per les bones mans de Fabio i Marc, que s'encarreguen dels fogons.

Com aquests seitons que acompanyen a la perfecció a totes i cadascuna de les 14 varietats de vermut que ofereixen, els que conformen els seus saborosos menús de el dia a 10, 5 euros (especialitat al barri de Gràcia) o els ingredients que pots assaborir en seus rics arrossos.

Però també hi ha croquetes, truita, vieires, taules d'embotits, amanides i fins i tot hamburgueses que et permet arribar ràpid a el cinema amb l'estómac ple o omplir-després d'una bona pel·lícula. I si no ha estat tan bona o no has entès res, sempre et quedarà algun dels deliciosos còctels de la Trini per oblidar.

Una publicació compartida de Dviciobarcelona (@dviciobarcelona) el 7 Set, 2017 a les 05:09 PDT

Per seguir la ruta gastronòmica sempre quedarà Kibuka, un japonès que ha aconseguit el que buscava quan va obrir el 2005. És a dir, oferir bon producte a un preu accessible i en un ambient agradable.

"En aquell temps aquest tipus de cuina era bastant elitista, així que Kibuka va obrir perquè el sushi es fes més popular, alguna cosa per a qualsevol ocasió", explica Oriol Ruiz.

Ell va ser qui donar amb la clau després de passar sis mesos a Nova York, ciutat en la qual el menjar japonès ja era una opció més de la gastronomia local, com ja ho és una bona part de grans ciutats d'Espanya.

La seva carta és increïblement àmplia i, per això, hi ha opcions per a tots els gustos. Fins i tot per a qui no li atregui el peix cru, ja que per haver hi aquesta makis de magret d'ànec.

"Amb els anys hem anat occidentalitzant la cuina, portant al nostre terreny i fent-la més mediterrània", afegeix el també xef, que destaca l'existència de plats amb tocs thai, mexicà o italià.

La carta ofereix més de mig centenar de propostes, així que el millor és seure, triar, demanar i gaudir. Per acabar hi ha saborosos postres i gerres de sake fred o calent, beguda que posa el fermall perfecte a qualsevol dinar o sopar.

Una publicació compartida de Judith Tabuenca (@judithtabuenca) el 18 Gen, 2017 a les 8:49 PST

I, més enllà, si vols seguir provant, el carrer Verdi també t'ofereix el menjar palestina i àrab de l'restaurant Askadinya, els saborosos plats vegetarians de l'Cafè Camèlia, les tapes mediterrànies (i més) de la Bicicleta, l'encant de l'Gastrobar Vita, els sabors asiàtics de l'reformat l'us Panda, els mossos gourmet de DO Vins i Platillos, les cerveses artesanes i còctels que acompanyen el pica-pica d'Entre Hores o la tradició feta gastronomia al bar Canigó.

Aquest és un dels llocs més mítics de la zona i, camí ja de complir un segle d'història, és el lloc idoni per prendre la primera, o l'última, segons s'escaigui.

Això sí, just aquí acaba Verdi, no sabem si minuts, hores o dies després d'haver començat a recórrer-la. Al davant, la Plaça de la Revolució de Setembre de 1868, que s'obre per recordar-te que encara hi ha molt a veure, menjar i beure al barri de Gràcia.

Això sí, igual cal prendre un descans abans de seguir. Per això, de fet, és perfecte el gran clàssic de la via, els Cinemes Verdi on sempre hi haurà una pel·lícula per a tu.

Veure 10 fotos

Secrets de Barcelona per inspirar un viatger creatiu